RUBRIKO

mardo 2a marto 2010

Ĉiuj versioj de tiu ĉi artikolo : bg ca da de el en eo es fr hu it lt nl pl pt sv

Aquesta és la versió del programa de la Federació de 2003, la versió actual es pot veure en llengua Esperanto.

INTRODUCCIÓ

La història fonamental de la construcció europea constitueix per al nostre moviment un estímul per a establir una veritable democràcia europea, que s’adreça al benestar dels corresponents pobles i ciutadans i mostra el camí per a la pacifica estructuració del món.

De la qualitat i eficàcia d’aquesta democràcia depèn el correcte tractament de tots els altres aspectes de la política europea.
L’Europa talment com avui funciona és avaluada per la majoria dels seus ciutadans de manera molt poc correcta, fins i tot intolerable.
Reconeixem com a correcta la queixa pública per aquest dèficit democràtic, del que deriven moltes dificultats per als ciutadans europeus.
Finalment, aquest dèficit democràtic impedeix l’apropiació de la identitat europea, tant per als mateixos ciutadans com per a la resta del món.

El nostre programa « per a eixamplar la democràcia a la mesura d’Europa » ve doncs d’aquesta constatació, i és la clau per a l’autèntica fundació que té com a objectiu la democràcia europea i la seva eficiència.
Sobre el terreny polític defensem la idea, que la democràcia és imprescindible per a que ens sentim orgullosos de la nostra ciutadania europea.
Defensem la idea que tal ciutadania no es pot bastir damunt les runes de les nostres identitats regionals i nacionals.
Devem d’ésser els protectors de la subsidiarietat, la multiculturalitat i el plurilingüisme. Europa no deu d’imposar ni una nova hegemonia, ni nous sotmetiments als seus ciutadans.

D’ací deriva el programa del nostre moviment en l’actual situació : eixampla objectius, eines, recursos, fites. No ambiciona respondre absolutament tots els punts de la gestió política. Això és intencionat, degut a la inmediatesa de les fites polítiques, per l’actuació realista de la política democràtica. Confiem en que si aquests punts són realment aconseguits, llavors sorgiran del procés democràtic els camins correctes de una política per als ciutadans.

1. EL PRIMER CRITERI DE LA DEMOCRÀCIA ÉS L’EXPRESSIÓ DELS DRETS

No n’hi ha prou amb proclamar-ho.
Per a ésser creïbles respecte al nostre compromís amb els principis abans esmentats, ens cal proposar recursos concrets per a assegurar l’efectivitat d’aquest dret per a tots els ciutadans europeus sense discriminació per lloc de naixença, llengua, riquesa, etc. _La nostra originalitat respecte als altres partits que inscriuen als seus programes l’aconseguir la construcció de la democràcia, és declarar necessari l’ús d’una llengua neutral com a idioma de treball a les comissions parlamentaries i com a llengua-pont per a la comunicació directa entre tots els ciutadans europeus. Hem constatat la ineficiència del plurilingüisme de les llengües dominants, sistema que de fet condueix a la única dominació de l’anglès. Volem una societat europea sense hegemonies.

Som pragmàtics i expressem clarament la nostra proposta :
Que tothom desenvolupi la pròpia llengua, sense impediments econòmics, polítics ni culturals.
Que cadascú adquireixi sense cost i amb mínim esforç la llengua internacional esperanto.
Finalment, cadascú tindrà llibertat i possibilitat d’aprendre tantes llengües com desitgi sense obligació ni imposició, és a dir pel seu plaer i enriquiment cultural.

La importància d’aquest postulat lingüístic per a construir la democràcia europea pot illustrar-se així :

- Les comissions són teòricament bi o trilingües, però en la pràctica, per pretesa eficiència, esdevenen monolingües, en profit exclusiu dels angloparlants.
Aquesta situació naturalment llastra l’eficiència i democràcia dels debats, i sotmet les decisions finals a la influència d’una única llengua, cultura i grup polític.
Remarquem que el país que posseeix aquesta llengua i cultura es el que més sovint està contra la construcció europea. Es digne encara de destacar que tal dominació dels debats i fins i tot la informació mitjançant la llengua és una bretxa oberta a la superpotència USA que ha amagat el seu disgust de veure com la Unió Europea esdevé competència més eficaç sobre els terrenys econòmic i polític.

- Amb relació a l’eficiència, l’ús de l’anglès és un obstacle i una càrrega per al desenvolupament econòmic europeu.
Ací podem mostrar el dolent balanç de cost comparat amb eficàcia, al que cal afegir un conjunt d’injustícies.
Podem afirmar que la inversió que deuen fer les institucions educatives i posteriorment les empreses de regions no angloparlants representen dificultats econòmiques. _Es tracta d’un veritable impost lingüístic pagat per la major part dels ciutadans europeus en profit dels qui no paguen, però que se’n aprofiten com a formador lingüístic : empreses britàniques i nord-americanes.

- La contractació laboral a les esferes científica, comercial política, del funcionariat europeu es produeix sota discriminació lingüística com atestigua el requisit sovint mencionat « english mother tongue » en la contractació europea i nacional.
Aquests anuncis són susceptibles de sanció i contraris a la convenció europea de drets humans i ciutadans.

I oh sorpresa, benvolguts europeus, hi ha unes altres solucions, i nosaltres volem evitar el dany que hom vol fer a vosaltres i a les generacions a venir !.

Efectivament, només la capacitat de llegir l’anglès tècnic actualment és prou i suficient per a tècnics, enginyers i investigadors. Hom pot, doncs, si es tracta només d’utilitat, reduir a la quarta part el nombre d’hores d’aprenentatge de l’anglès al sistema educatiu, tant més com que tal formació no garanteix (fins i tot al contrari) la construcció de la democràcia europea.

Sortosament, des de fa més de 120 anys existeix la llengua auxiliar esperanto, la qual ja s’ ha mostrat eficaç en intercanvis internacionals, tant per a la vida diària com per a les diverses especialitats socials.

Aquesta llengua políticament neutral, que hom pot aprendre fàcilment, en un temps rècord de brevetat –amés, mitjançant eines pedagògiques modernes–, és garantia de respecte recíproc entre ciutadans de diferents llengües maternes, en relació a llurs drets d’expressió i llurs interessos generals.

Car l’aprenentatge de l’esperanto requereix menys d’inversió (la dècima part d’hores), esdevindria fàcilment finançable una nova política lingüística, amb profit immediat si hom abandona l’excessiva inversió en l’anglès, que mentrestant és ineficient per a la major part de ciutadans europeus.
L’Ús de l’esperanto permet reorientar l’aprenentatge- i la inversió productiva- als veritables objectius culturals.
Mitjançant una petita inversió en esperanto, tots podem rebre profit econòmic, inclús estès als camps de la cultura i l’equilibri cultural.

Aquestes qualitats van estar reconegudes per UNESCO a l’any 1956.

Aleshores, Europa podrà ésser exemple d’integració exitosa, que respecta activament la diversitat de la seva cultura i el patrimoni d’una llengua comuna. Europa, en mostrar que el seu motor i referència ideològica no és l’hegemonia atraurà la simpatia i rebrà collaboració voluntària d’uns altres països.
Així, aquesta veritable independència d’Europa, inscrita als fets culturals i lingüístics, estarà molt més plena de significació que totes les declaracions de principis qualificades d’ ineficaces pels ciutadans.
La política lingüística, que proposa la nostra llista « Eŭropo, Demokratio, Esperanto », significa més de justícia i d’igualtat ; significa respecte de la diversitat i conservació de l’especificitat cultural europea ; això significa deu vegades més d’eficiència econòmica, sense gran cost. Això és, mitjançant l’aprenentatge de l’esperanto, molt bona introducció a l’aprenentatge eficaç d’unes altres llengues ; finalment, és arribada de ciutadania d’ Europa, solidària i eficaç.

2. LA DEMOCRACIA GARANTITZA I DESENVOLUPA MITJANS PER A DEBATS PACIFICS I CONSTRUCTIUS

Volem ser iniciadors d’esforços per l’efectivitat dels esforços solidaris europeus, d’intercanvis, de la protecció de la natura, dels àmbits culturals i lingüístics. Proposem eines per a garantir i eixamplar les llibertats per assegurar l’equilibri entre els poders, etc.

- Per a garantir la qualitat de la informació.
La industria de la informació ha esdevingut industria de primer nivell mundial i generalment està sotmesa a la pressió dels poders financers.
Cal garantir en tot moment independència de les informacions tot protegint els periodistes i impedint les manipulacions mentideres i llurs terribles conseqüències…
El principi és exigir legalment als propietaris de mitjans de comunicació de masses el debat contrastat de les informacions, segons mètodes definits per una comissió parlamentària.
Altres institucions com ara les comissions de control s`han de perfeccionar. En efecte, opinem que l’esforç d’augmentar la qualitat de les informacions per obligació legal de contrastar-les, contrau veritable incitació a la crítica i claredat, que són eines necessàries per a la democràcia.

- Per a garantir com a dret fonamental la participació al debat social i polític i la disposició de coneixements i alcanç efectiu d’educació.Obligarem tots els comercialitzadors de serveis d’internet, disposar de franc accés de qualitat al servidor públic europeu, que deu de permetre el dit servei sempre de franc, com a dret fonamental de tot ciutadà :

  • bústia de correu segura, amb signatura electrònica legalment reconeguda i garantida, amb recursos per a l’encriptat voluntari o autentificat de missatges.
  • eines de participació als debats i votacions segons les condicions legals.
  • plena disposició de fonts públiques de coneixences, organitzades i illimitada disposició de coneixences pedagògiques presentades fins al nivell de doctorat universitari. Les llengües utilitzades seran com a mínim totes les vives per a l’edició fins al nivell de batxillerat i esperanto per a la resta sense impedir major utilització d’una altra llengua fins al curs més alt.

- Considerem que la llibertat i la independència dels periodistes i la fidelitat dels intercanvis requereix que siguin tan independents els instruments que utilitzen, concretament la ‘tecnologia de la informació’. Amb aquest esperit nosaltres recolzem el moviment per lliure programació i especialment la seva continua lluita contra patents per qualsevol treball intellectual com ara llibres, formules matemàtiques i programes informàtics.

- Per la democràcia participativa, gràcies a la possibilitat de convocatòria al referèndum decidit segons procediments d’iniciativa cívica.
Per freqüent constatació que les institucions, fins i tot les triades democràticament de vegades no saben decidir a temps o acceptar noves idees tanmateix sovint urgents, etc. Avaluem com a bona, la possibilitat de convocatòria al referèndum a condició que, segons la llei, el nombre de representants siguin alcançats i els criteris sobre subsidiaretat siguin respectats.
Amb tals problemes, segons la dimensió corresponent, tant regional o nacional com europea, la convocatòria al referèndum de la població afectada permetrà efectivitat de la democràcia directa i participativa. Per la seva existència de fet, aquesta disposició constitucional espolejarà les capacitats d’escoltar i intervenir a les institucions elegides.

- Per Europa amb ciutadans, sense cap discriminació, ni per riquesa ni per geografia, etc..
La ciutadania europea deu d’ésser apercebuda en la pràctica per a tots els ciutadans. En particular, es proposarà en un futur a tots els joves la possibilitat de romandre en regions diferents a la d’origen segons cultura o llengua, independentment de la duració de llur aprenentatge i estudis. _Els altres recursos de descobriment de la diversitat europea serien desenvolupats, atenguin sobretot a les febleses econòmiques : per exemple per la participació a treball artístics interculturals _Recolzem, com a immediat, el desenvolupament d’intercanvis,d’aprenentatges d’oficis, estudiants, mestres, funcionaris i tots els agents econòmics sempre segons els seus desitjos
Afirmem la igualtat entre els ciutadans per l’apropiació de la ciutadania europea.
Reconeixerem el principi de quota per la composició del funcionariat europeu per a impedir qualsevol discriminació geogràfica, de llengua o cultura.
Aquestes disposicions són necessàries per a fomentar els sentiments europeus de solidaritat i ciutadania dels europeus i l’objectiu democràtic.

3. LA DEMOCRÀCIA GARANTEIX TAMBÉ EL RESPECTE DE LES MINORIES

- Per la protecció de les llengües i regions culturals. La supervivència de les minories requereixen disposicions de protecció, amb objecte de superar la massa crítica que permeti mantenir viva una llengua,cultura, o poble.
Volem que el panorama lingüístic i cultural de la Unió Europea sigui investigat i documentat.
Aquest informe d’estat serà referència per a la defensa política de l’herència cultural i lingüística.
En aquest s’informarà atentament sobre les minories i es respectarà el principi de subsidiarietat.
Segons la nostra opinió, aquesta política de llengua i protecció cultural és igualment important com d’altres mesures de desenvolupament i eficiència de la Unió Europea.
Aquesta exigència s’afegeix als textos legals fonamentals de la Unió.
Aquesta política oferirà les disposicions i instruments útils per tota protecció de multiculturalitat i multilinguisme de la Unió Europea. Per tals disposicions cerquem garantir el respecte actiu de les minories, la conservació de la riquesa cultural, assegurament del respecte a les arrels pròpies, i el drets d’ habitar en les proximitats a les pròpies arrels lingüístiques i culturals.
Subratllem la nostra atenció pel concepte d’àrea cultural i lingüística recolzada en la nostra preocupació per l’aplicació del principi de subsidiarietat.
Així la identitat europea s’aixecarà, no per l’extinció dels arrels de cada europeu ans per l’eixamplament dels valors de tolerància i solidaritat.

- La definició de democràcia entenem que inclou el fet, que tota minoria pugui exercit els drets d’expressió i tenir-ne els corresponents recursos, de manera que el seu punt de vista sigui fàcilment remarcable pels ciutadans individuals, sense despeses ni esforços particulars, com s’esdevé amb les majories. Aquesta tendència a allò públic, deus tanmateix impedir la producció de propaganda sobre declaracions, missatges i altres perills que directa o indirectament contradiguin els principis dels drets dels homes i els pobles.

4. RESPECTE DELS DRETS HUMANS

El quadre general de la democràcia política són les definicions dels drets humans i de la ciutadania. Aquests, per a nosaltres, estan continguts a la declaració universal dels Drets Humans i la dels drets dels Ciutadans Europeus i la dels Infants, les quals seran la nostra guia.
El principal text i el més conegut és la Declaració dels Drets Humans de 1948, i nosaltres considerem, que tots els textos vinguts desprès i que tenen que vindre no deuen proposar l’anullació de qualsevol punt d’aquesta declaració perquè llurs principis són encara superiors i doncs irrenunciables en posteriors declaracions.
Naturalment, aquest punt de partida aspira sincerament a més ambicioses metes per a la Humanitat i reconeixen texts específics, que especifiquen drets particulars, per exemple els dels infants.

JPEG - 12.3 kb
filmeto FR 2014
JPEG - 3.5 kb
filmeto FR 2009
JPEG - 4.5 kb
filmeto DE 2009
JPEG - 3.3 kb
filmeto FR 2004

revue ESPERANTO-info


Elŝutu la novajn informilojn :

[eo] Informilo 2009 (PDF, 887kb) {PDF}

Dokumentoj

SPIP | | Mapo de la retejo | Gvati vivon de la retejo RSS 2.0