Hejmpaĝo > EDE ? > Preguntes freqüents

Preguntes freqüents

merkredo 14a oktobro 2009

Ĉiuj versioj de tiu ĉi artikolo : bg ca cs da de el en eo es fi fr hr hu it lt nl pl pt sk sv uk

* Què és EDE ? Jo mai no n’he sentit a parlar.

* Què us proposeu ?

* L’esperanto no és un afer polític. L’esperanto no es deu de barrejar amb la politica.

* Quines associacions rescolzen EDE ?

* Per què no integrar-se dins un altre partit ?. Tot creant un nou partit li feu la concurrència als altres.

* Nosaltres no som suficientment rics per a ser un partit polític.

* Quin rescolzament doneu al tractat que institueix una Constitució europea ?

*Un partit polític deu de tenir un programa sencer amb postures sobre cada tema (salut, educació, emigració etc.)

* Per què doncs el mot “esperanto” ? Potser que perquè la iniciativa del moviment EDE vé únicament d’esperantistes proposeu només l’esperanto ?

* EDE només afecta els francessos.

* Es tracta d’un assumpte europeu, mentre que l’esperanto es situa a nivell mundial. Això podría perjudicar l’esperanto.


* Què és EDE ? Jo mai no n’he sentit a parlar.

- EDE és un moviment polític creat en 2003 amb el propòsit d’una democratització de la Unió Europea amb l’eina, entre altres, de l’ús de la llengua esperanto.


* Què us proposeu ?

L’objectiu per a les eleccions europees és que EDE presenti candidats a cada país de la UE. Això mostrarà els ciutadans i les autoritats que :

- Som capaços d’organitzar-nos més enllà de les fronteres, que constituïm veritablement un partit internacional. (EDE no és unpartit ordinari que per a l’elecció europea es transforma momentaniament en un partit europeu.)

- Nosaltres no som uns utòpics, ans proposem una solució concreta que funciona i no promesses.

- Nosaltres som capaços, gràcies al nostre caràcter transfronterer, de fer parlar i discutir tots els ciutadans de la Unió Europea i no solsament sobre temes nacionals, ans també sobre temes veritablement europeus (per exemple proposant la unificació dels procediment de vot). Els partits ordinaris són partits nacionals que amb motiu de la campanya de l’elecció europea debateixen sobre temes nacionals : els francessos voten sobre els problemes francessos, els suecs voten utilment per a Suècia, els portuguessos fan campanya sobre temes portuguessos, etc. Els ciutadans amb els partits nacionals discuteixen i es barallen sobre temes nacionals... afegint de tant en tant el mot “Europa” per europetitzar un poc la cosa, però els temes i arguments resten els mateixos, tant per a una elecció nacional com per una elecció europea.

EDE no és això : ésun partit completament europeu, que pensaa escala europea, que no proposa promesses ans idees concretes per a fer progressar Europa per la via de més de democràcia, dejustícia, depau...


* L’esperanto no és un afer polític. L’esperanto no es deu de barrejar amb la politica.

- La politica no és una gestió dels temes estatals ? Doncs la proposta de l’esperanto és des de fa molt de temps un tema polític car té per objecte amillorar lavida dels ciutadans (principalment llurs contactes internacionals)


* Quines associacions rescolzen EDE ?

- L’experiència de la campanya 2004 en França ha estat rescolzada per membres de tot tipus d’associaccions. Hom ha notat que els nous esperantistes ens han rescolzat tant com els antics. A l’inversa, en nombroses associacions, grups..., alguns esperantistes no ens han rescolzat i han dit que no han votat a EDE. Tanmateix, persones que no parlaven pas esperanto ens han reconegut haver votat per EDE !


* Per què no integrar-se dins un altre partit ? Tot creant un nou partit li feu la concurrència als altres.

- El moviment EDE no competeix pas, proposa idees concretes que no proposen els altres partits, o que deixen de costat.

- Els polítics de tota classe de partit fan promesses des de fa més de cent anys, però no les realitzen mai. Si ells no volen parlar dels mitjans per a fer progressar la democràcia, EDE s’en encarregarà. Així EDE incita els altres partits a començar a debatre sobrela política llinguística, els empeny a declarar la seva opinió sobre el problema llingüístic puix que el tema ha estat sempre deixat de banda. Recordem l’ecología, per exemple : fa algunes dècades (als anys 70) gairebé ningú no parlava d’ecología ; els ecologistes han creat un partit, s’hi ha presentat... i així els ciutadans han pogut sentir parlar d’ecología i prendre consciència del tema. Això ha portat relativament prou d’individus a votar-los i ha incitat els grans partits de l’època a afegir aquest tema a llur programa. En efecte, quin partit d’avui no conté ecología al seu programa ? L’esperanto i les altres idees per a millorar la democràcia proposades per EDE poden seguir el mateix camí : quan els ”grans” partits prenguin consciència que les propostes d’EDE agrades els electors, adoptaràn aquestes idees a llurs programes. Tanmateix cal ésser conscient que la integració d’un tema al programa d’un “gran” partit no significa pas que aquest partit actuarà veritablement sobre aquest tema.


* Nosaltres no som suficientment rics per a ser un partit polític.

- No necessàriament. Les lleis nacionals difereixen respecte a la creació d’un partit i la candidatura a una elecció. A França en 2004 calia presentar candidats, a Alemanya calia recollir signatures, etc. A alguns països les condicions són certament molt fàcilment realitzables, mentre que a d’altres no ho son de cap manera. Per això cal estudiar aquestes qüestions com més aviat millor.


* Quin rescolzament doneu al tractat que institueix una Constitució europea ?

- EDE esdevé poc a poc totalment europea però en 2005, desprès només d’un any d’existència, el moviment no tenia membre més que a França i Alemanya. Per aquest motiu, EDE ha decidit romandre neutral respecte al tractat, assenyalant amés elsciutadans que el tractat en discussió no proposava cap de solució al problema de les llengües i ni tan sols esmentava el problema.


* Un partit polític deu de tenir un programa sencer amb postures sobre cada tema (salut, educació, emigració, etc.). Vosaltres proposeu només l’esperanto.

- Alsi d’EDE hi ha persones amb diferents opinions (dreta, esquerra, etc.). Llur punt comú és la llengua esperanto. ¿Es possible endegar un programa enquè cada element complagui a tots ?

- Respecte a altres temes, els altres partits en parlen i fan propostes : si EDE no té cap de proposta suplementària interessant a fer, que no fací promesses que s’emporta el vent. Pel contrari, sobre elsproblemes lingüístics els altres partits guarden silenci (o llavors repeteixen per nombroses vegades promesses fetes sense resultats). EDE, per la seva existència incita els altres partits a debatre sobre lapolítica lingüística, els incita a declarar llur opinió sobre la problemàtica lingüística. Es interessant citar les següents frases, preses del lloc «  partiblanc.fr » (que parla sobre el ”vot blanc”) : El nostre objectiu no és obtenir el poder ans representar el ”vot blanc”. Porta una candidatura ciutadana per a la democràcia... ”afirma el seu president. No proposant cap tipus de programa, i sense veritable campanya, els “Blancs” tenen per objectiu informar i actuar per a fer reconéixer “el vot blanc”

- Que EDE sigui un partit de nou tipus, que no faci promesses buides, ans que proposi idees concretes i realitzables. Es possible que alguna problemes siguen tan difícils que EDE no trobarán respostes que complaguin, solucions dignes d’ésser assatjade, puix que més val no proposar res que fer promesses. Per suposat, per a tots els temes EDE es declara obert i disposat a explorar qualsevol proposició seriosa.


* Per què doncs el mot “esperanto” ? Potser que perquè la iniciativa del moviment EDE vé únicament d’esperantistes proposeu només l’esperanto ?

- L’esperanto és la primera cosa que els EDE nacionals tenen en comú. Enefecte, gràcies a la llengua comuna esperanto que ens ajuda a comunicar-nos i a bescanviar idees sobre Europa en evolució molt més fàcilment, hem esdevingut conscients que la democràcia en l’EU no funciona bé i que l’esperanto és remei concret, important i eficaç per a millorar això, per a permetre a cada ciutadà europeu expressar-se sense discriminació, per a que no hi hagi d’un costat europeus privilegiats (gràcies a llur llengua) i de l’altre europeus de segona categoria, per a que els europeus es senten més concretament membres d’unamateixa comunitat internacional, etc.


* EDE només afecta els francessos.

- No. El moviment va néixer a França però EDE ha esdevingut un partit politic enterament europeu en què totes les seccions nacionals estàn al mateix nivell.


* Es tracta d’un assumpte europeu, mentre que l’esperanto es situa a nivell mundial. Això podría perjudicar l’esperanto.

- Es un primer pas. Si nosaltres, en Europa, aconseguim fer reconéixer l’esperanto, això encoratjarà els altres a fer el mateix.

JPEG - 12.3 kb
filmeto FR 2014
JPEG - 3.5 kb
filmeto FR 2009
JPEG - 4.5 kb
filmeto DE 2009
JPEG - 3.3 kb
filmeto FR 2004

revue ESPERANTO-info


Elŝutu la novajn informilojn :

[eo] Informilo 2009 (PDF, 887kb) {PDF}

Dokumentoj

SPIP | | Mapo de la retejo | Gvati vivon de la retejo RSS 2.0